António Teodoro: "el procés de Bolonya és contradictori"

António Teodoro és catedràtic de Sociologia de l'Educació i de l'Educació Comparada a la Universitat Lusòfona d'Humanitats i Tecnologies de Lisboa. També és director del Centre d'Estudis i Intervenció en Educació i Formació (CeiEF) i dirigeix la Revista Lusófona de Educação. Ocupa la vicepresidència del Comitè d'Investigació de Sociologia de l'Educació de l'Associació Internacional de Sociologia i coordina la Xarxa Iberoamericana d'Investigació en Polítiques d'Educació (RIAIPE)

Marina Subirats: "la universitat ha de ser elitista, intel·lectualment"

Marina Subirats (Barcelona, 1943) és catedràtica emèrita de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en els camps de la sociologia de l'educació i la sociologia de la dona, ha estat directora de l'Institut de la Dona dins el Ministeri d'Assumptes Socials i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona

Sociologia de l'Educació

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.Recull d'apunts de l'assignatura de Sociologia de l'Educació de la Facultat de Magisteri

II Conferència de Sociologia de l'Educació

Els dies 26, 27 i 28 del passat mes de setembre es va celebrar a Barcelona la II Conferència de Sociologia de l'Educació, que organitzaren conjuntament la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els professors de Sociologia de l'Educació de l'Estat espanyol ens trobem cada any per intercanviar opinions i experiències i aprofundir en un tema d'actualitat, que aquest any ha estat el «Multiculturalisme»

Els conceptes de la moral i l'educació

Descartes, Rousseau i Kant redueixen l'home a un nivell de naturalesa abstracta intel·ligible, per efectes exteriors a l'home: reforma del mètode, la qual produirà "la més elevada i perfecta moral" -Descartes-reforma de la societat, la qual retornarà a l'home la seva bondat primitiva -Rousseau-; reforma de la filosofia i de la raó que assegurarà el "regnat dels fins" -Kant-. Segons Kant, la moral ha d'aplicar-se "a tot ésser racional en general", i totes le lleis morals han de ser deduïdes "del concepte universal d'un ésser racional en general"

The problem of diversity in the classroom

En sociologia es parla de "qualitats constructores" i de "qualitats marcadores". La vinculació es refereix a la competència d'aquelles persones que són capaces de superar la distància que experimentem entre diferents grups de persones. L'educació i la socialització en la pròpia cultura, com també l'educació i el fet d'aculturar en la cultura de l'altre, són el centre d'atenció principal d'aquesta comunicació. En aquesta mena d'educació, el desenvolupament de "qualitats pont" permetrà que l'infant i l'estudiant tinguin un paper molt important en la construcció de la cohesió per a la societat. Les persones pont són les que tenen en compte la separació

La contribució de José María Cagigal a les ciències humanes aplicades a l'esport (i a l'educació física)

José Maria Cagigal ha estat un pensador i un intel·lectual que ha deixat la seva empremta en les àrees del saber corresponents a les ciències humanes que hem considerat: la filosofia, la psicologia, la psicopedagogia, la sociologia i la prospectiva. Malgrat ser considerat sovint com un filòsof i un pedagog, Cagigal no pot ser encasellat professionalment en cap de les disciplines consignades, ni pertany a cap corrent o tendència ideològica ni política declarada. Abans que res és un humanista que se serveix de les diferents ciències humanes i les aplica a l'esport i a l'educació física, mitjançant la interpretació filosòfica

Teories actuals sobre societat i educació i arguments sobre l'educació per a la cooperació

La justificació d’una educació per a la cooperació o la crítica de la seua possibilitat han d’estar ubicades en el marc de les teories generals sobre educació i societat, i naturalment d’aquelles que són més recents i importants. Per això, aquest text es divideix en cinc epígrafs. En els tres primers es comenten les teories sobre educació i societat. L’epígraf 1r se centra en les teories que focalitzen el paper de l’escola en la reproducció de les desigualtats; l’epígraf 2n tracta d'aquelles altres teories que van més enllà, tot considerant els processos biogràfics dels individus i l’epígraf 3r aborda dues teories que són, per dir-ho així, més radicals encara. Els dos últims epígrafs se centren en l’educació per a la cooperació. L’epígraf 4t glossa quatre arguments crítics i l’epígraf 5é presenta una possibilitat de teorització incompleta, encara que coherent amb les explicacions anteriors